Els “parlamentaris” de la UOC a la #SPUNI2019

9 agosto, 2019

Estudiants de la UOC participants en la Setmana del Parlament Universitari #Spuni2019 ens expliquen la seva experiència.

Cada any, coordinats pels Estudis de Dret i Ciència Política, estudiants de la UOC tenen l’oportunitat de participar en la Setmana del Parlament Universitari, al costat d’altres estudiants d’universitats catalanes, i experimentar en primera persona com funciona el Parlament de Catalunya, ja sigui exercint de diputades, lletrats, lingüístes, membres dels gabinets de comunicació… .

L’edició d’enguany de l’#SPUNI2019 va tenir lloc del 13 al 19 de juliol i hi participaren sis estudiants de la UOC que cursen els Grau de Dret, de Criminologia i de Comunicació, i el Màster Universitari d’Anàlisi Polític.

Tot seguit, dos d’ells ens expliquen la seva experiència.

Andreu Falgueras, estudiant del Màster Universitari en Anàlisi Polític

L’experiència és fantàstica. En el meu cas, jo sóc de Girona, vaig anar sense conèixer a ningú prèviament per tant hi havia de conèixer els més de 180 estudiants i posar-nos a treballar per aconseguir la presidència de la Generalitat, ja que, se’m va assignar el grup parlamentari de JxCat.

D’entrada el Parlament de Catalunya impressiona bastant però, en el meu cas, el que més em va impressionar i el que més valoro d’haver participat a l’SPUNI és que la simulació és molt real. Lletrats, lingüistes, vestimenta, expressions, grups parlamentaris, personal de la casa, etc. Aconseguir que una simulació sigui tan real no és senzill i li dóna un gran punt de valor per a tots els estudiants.

Cada grup parlamentari té espais per separat de reunió per tal de decidir pactes, càrrecs, sentits de vot i polítiques. Vaig ser escollit com a segon secretari de la mesa del parlament pel meu grup parlamentari i va ser una de les altres grans sorpreses. Estar assegut a la mesa del parlament de Catalunya és impactant, però encara ho és més poder assistir a les juntes de portaveus i a les reunions de la mesa. Reunions que normalment no són conegudes pel públic en general, però que ens van ajudar a prendre consciència que darrere de cada ple o comissió hi ha molta feina. També vaig participar en la comissió de joventut, la que vaig gaudir molt debatent amb altres grups parlamentaris sobre l’emancipació dels joves.

Finalment també voldria destacar un altre punt fort de l’SPUNI: les formacions que es donen. És cert que en una setmana hi ha poc espai per encabir totes aquestes activitats, però vaig trobar molt bé l’organització i coordinació d’aquest aportant-nos d’igual manera la part formativa i acadèmica i la part pràctica.

Per acabar, voldria recomanar-vos l’entrevista que em van realitzar al “Correu Spuni” com a segon secretari de la Mesa del Parlament en representació del Grup Parlamentari de JxCat.

Josep Francesc Serra, estudiant del Grau de Criminologia

Vaig tenir coneixement de l’existència de SPUNI a l’apartat de notícies de la UOC. Em va semblar una molt bona idea. Vaig mirar els requisits d’inscripció i m’hi vaig apuntar.  Em van acceptar en el paper de Diputat i en ser el “diputat” amb major edat del Parlament Universitari se’m va nomenar president de la Mesa d’Edat.

Els motius que em van portar a inscriure’m van ser dos:

Ja havia estat universitari en una anterior etapa. Vaig entrar a la Universitat de Barcelona l’any 1968 en plena efervescència del maig francès i dels moviments socials i polítics arreu del món. En el seu moment, vaig estudiar els moviments polítics i vaig seguir de prop la revolució cubana. Poc després em vaig afiliar a un partit polític, ara desaparegut, i vaig participar activament en el moviment educatiu i veïnal. Vaig deixar el partit el mateix dia que van legalitzar el PCE. Tocava dedicar-me a la família i al meu treball.

Molts anys després i ja jubilat torno a viure els mateixos problemes i els mateixos anhels que em van portar a militar políticament. No vàrem fer bé les coses.

Així doncs, la primera raó per inscriure’m va ser comprovar de primera mà si tot allò pel que vaig lluitar havia valgut la pena. Crec que sí. La democràcia no la defensa el Parlament, la defensem tots i contínuament.

El segon motiu ha estat el fet de seguir en contacte i recolzant la joventut. Tinc tres fills, tots viuen a fora. Un d’ells va haver d’emigrar, perquè les oportunitats de feina en aquest país no són molt afalagadores per un investigador.  Les altres dues: una treballa a l’àmbit social i l’altre a l’àmbit econòmic. Han estudiat o estan estudiant a la UOC.

La meva experiència a l’SPUNI ha estat molt positiva. L’organització ha estat immillorable, tant per part del Parlament com per part de les Universitats. Ha estat una simulació en majúscules. Amb tots els ets i uts. Formació teòrica focalitzada a la pràctica i formació directament pràctica. Fins i tot, tallers d’«Oratòria i discurs», «Codi ètic», «Mitjans: debats», «Mitjans: tertúlies», «Mitjans: presència en càmera». En properes edicions, no vindria gens malament un petit taller de protocol. Jo, com a mínim, me l’he saltat dues vegades.

La divisió dels participants en diferents tasques: diputats, lletrats, lingüistes i periodistes és una mostra d’una simulació en tota regla. L’aprenentatge per part dels participants no pot ser millor.  He pogut experimentar i gaudir del treball dels lingüistes, que fins ara desconeixia. Crec que he après a valorar molt la seva feina. La feina de lletrats i periodistes no m’era desconeguda.

Referent al rol de diputat he de dir que aleatòriament vaig estar designat amb l’Adrià, l’Arnau, la Berta, el Carles, l’Enya, el Jordi i el Miquel diputats pel Grup Parlamentari Catalunya en Comú Podem. Tots ells grans companys i treballadors incansables. En Dani, el nostre tutor  i enllaç, ens va facilitar molt les coses. Tots ells van tenir unes molt bones intervencions com també els membres d’altres partits. SPUNI és i serà la “pedrera” del Parlament.

El primer dia, i després de la benvinguda a càrrec del vicepresident primer, l’Il·lm. Sr. Josep Costa i Rosselló, vàrem tenir el gust de conèixer a les senyores Dolors Olesa i Rosalia Ramon, responsables de projectes educatius del Parlament de Catalunya, que han estat els nostres angelets durant tota la setmana, així com a la resta de personal que ens han atès. Millor tracte impossible. Moltes gràcies a tots ells. No vull oblidar al Sr. Eduard Triay i Moll, Cap del Departament de Relacions Institucionals, el qual amb el seu aspecte seriós i eficient imposava una mica, però que ens va ajudar sempre i en tot moment.

Tota la formació impartida pels representants universitaris i del Parlament ha estat d’un gran nivell. L’experiència és un grau. Els representants universitaris han fet, cada un d’ells, una formació molt adient a la Universitat que representaven. Totes les universitats tenen la seva empremta personal, només cal estar atent.

Personalment, em va semblar molt apropiada la d’Albert Batlle, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política i director del Màster Universitari d’Anàlisi Política de la Universitat Oberta de Catalunya. L’elecció de govern es va fer com ell havia anunciat a la formació, encara que el resultat fos una mica sorprenent: govern de Junts per Catalunya i Ciutadans. La política té això: equilibri entre convicció i responsabilitat («Ètica i política» xerrada del Dr. Miquel Seguró, professor investigador de la Universitat Ramon Llull). Els nostres companys negociadors del Grup van treballar de valent.

Com a mostra de la importància que dóna el Parlament a l’SPUNI tant en la sessió constitutiva del parlament del dia 15 com a la sessió plenària del dia 19 vàrem comptar amb la presència del Molt Hble. Sr Roger Torrent, president del Parlament que se’ns va dirigir per recomanar-nos un bon grau d’empatia envers els nostres contrincants polítics. Molt en el seu estil de persona empàtica i oberta al diàleg. I ja d’una manera més informal, va estar present tant en el programa «El matí i la mare que el va parir» que es va emetre el dia 19 des del Parlament, com a la fotografia de Grup a l’escala d’honor. Moltes gràcies Molt Hble. President.

No puc acabar sense dir que tant la llei com les mocions presentades en la simulació eren d’una actualitat rabiosa i que era difícil per part de tots nosaltres defensar des de la posició política del Grup parlamentari que ens havia tocat, posicions que possiblement en la majoria de casos no corresponien a la ideologia personal del diputat o diputada. Aquesta és la grandesa de l’SPUNI, haver-se de posar a la pell de l’altre.

Ah, per cert, el dia 19 fou l’aniversari del Molt Hble. Sr. Roger Torrent i vàrem tenir l’honor de felicitar-lo.

(Visited 28 times, 1 visits today)
Comentarios
Deja un comentario