Salomé Fortuño i Joan Jordi Abentín, participants de l’SPUNI 2018

«L’SPUNI és una experiència única i molt realista del treball parlamentari que s’ofereix a molt pocs llocs»

Per Marian Antón

Salomé Fortuño: «Em va resultar interessant el fet de poder viure i veure en primera persona com era el funcionament del Parlament de Catalunya i, així, entendre’l més a fons»

Com us vau assabentar de l’existència de l’SPUNI?

foto_salome

Salomé: Gràcies a una notícia que es va penjar al Campus Virtual fa dos anys. L’estiu passat no hi vaig poder participar, però aquest any vaig tornar a veure que la UOC anunciava que les inscripcions estaven obertes i no vaig dubtar a apuntar-m’hi.

Joan Jordi: En el meu cas, me’n vaig assabentar per un familiar fa un parell d’anys. Ell era estudiant de la UOC i jo encara no. Després que me’n parlés, vaig entrar al web i en vaig agafar informació.

I per què vau decidir participar-hi?

Joan Jordi: Hi he participat dos anys per motius diferents: el primer any, per a aprendre’n i veure com funcionava la política des del Parlament de Catalunya; i el segon, senzillament per a poder conèixer gent i gaudir de l’experiència des d’un partit diferent i amb molta menys pressió.

Salomé: A mi sempre m’ha interessat la política i m’agrada seguir-la de prop per mitjà de la televisió, els diaris o qualsevol tipus de xarxa social. Per tant, em va resultar interessant el fet de poder viure i veure en primera persona com era el funcionament del Parlament de Catalunya i, així, entendre’l més a fons.

Quines tasques concretes us ha tocat fer?

Salomé: Hi ha quatre rols en els quals et pots inscriure: diputat, lletrat, lingüista o periodista. Per tant, hi ha una gran amplitud de tasques per fer i de persones amb diferents estudis que les poden dur a terme. Jo vaig fer les tasques de diputada, en què t’assignen aleatòriament un partit que has de representar al llarg d’aquella setmana. A més, vaig tenir la sort de poder exercir el rol de secretària tercera de la Mesa del Parlament.

foto_joan_jordi

Joan Jordi: El meu rol també era de diputat i em va tocar exercir-lo des del grup d’ERC. Sobretot, feia la feina de les comissions i molts cops participava en els debats del grup.

Ha complert les vostres expectatives?

Joan Jordi: En part sí. D’aquest segon any, però, n’esperava més, perquè hauria volgut fer el paper des d’una ideologia política diferent (el primer any em va tocar el grup de Junts pel Sí); em quedo, però, amb la gent que vaig poder conèixer.

Salomé: Per a mi, ha estat millor del que m’esperava. És una setmana molt intensa, en què a part de les sessions teòriques, que són sempre molt necessàries, també aprens moltes coses de tipus pràctic. A partir dels sortejos que es fan dels grups parlamentaris, es fa una simulació d’una sessió constitutiva del Parlament i d’una sessió d’investidura, i de dues sessions plenàries. Paral•lelament, al llarg de la setmana, també es treballa en diferents comissions sobre tres temes que s’assignen. Tot està molt ben organitzat, de manera que toques moltes àrees de treball del Parlament i en pots aprendre molt.

Què és el que en destacaríeu més?

Joan Jordi: Segurament, algunes de les persones que he conegut, amb qui continuaré tenint contacte. A més, hi havia persones molt preparades, de les quals vaig prendre exemple. Un altre instant que va ser important per a mi és quan vam quedar amb els membres del partit en el qual milito a la vida real. Cal agrair-los que ens vinguessin a saludar com a joves. Recordo especialment David Cid i Marta Ribas, i també la diputada per Tarragona, Yolanda Díaz. No van ser els únics: com a membres del grup simulat d’ERC, ens vam trobar amb Sergi Sebrià. Vull esmentar aquests moments perquè penso que és important que els diputats reals, vinguin d’on vinguin, facin cas dels joves que tenim ganes de canviar el món. I ho repeteixo: els polítics que he esmentat no van ser els únics, n’hi va haver molts que van mostrar una actitud molt oberta a parlar amb nosaltres i a escoltar-nos, però destaco els que van ser més importants per a mi.

Salomé: En el meu cas, em va agradar molt la sessió constitutiva i d’investidura del Parlament, que a més a més va ser presidida pel president actual del Parlament de Catalunya, Roger Torrent. Tot i que els sortejos dels diferents grups parlamentaris són equivalents al repartiment actual dels escons del Parlament, res està escrit i la gent fa les negociacions per aconseguir la majoria dels vots per a poder arribar a la presidència del Parlament i del Govern. Tots aquests detalls fan que puguis viure una miqueta més de prop com és la realitat del Parlament de Catalunya.

Quin és l’aprenentatge principal que us n’heu endut?

Salomé: Com he dit abans, l’aprenentatge més gran que m’enduc a casa d’aquesta setmana és poder viure en primera persona com és el funcionament del Parlament de Catalunya. A més, el fet de poder-ho viure des del mateix Parlament de Catalunya també és una experiència única.

Joan Jordi: Jo me n’enduc molts, d’aprenentatges, alguns de positius i d’altres de negatius, ja que en la política no pots dir mai que el cent per cent és bo. Sobretot, penso que l’aprenentatge que he perfeccionat més és el d’escoltar i arribar a acords. En altres aspectes, en canvi, no me n’he volgut emportar cap, ja que, ho repeteixo, com que es tracta de política, en aquesta setmana hi ha hagut de tot.

Heu conegut altres estudiants de la UOC?

Joan Jordi: Sí. De fet, n’he conegut els dos anys. Aquest últim any hi havia una companya del grau de Relacions Internacionals de la UOC.

Salomé: Sí, gairebé tots han estat estudiants de Dret, Criminologia i Administració i Direcció d’Empreses, perquè la majoria del temps l’he passat amb gent que també tenia assignat el rol de diputat, en el qual predominaven persones amb aquesta mena d’estudis. I independentment dels estudiants de la mateixa universitat, també coneixes molta gent de la resta d’universitats de Catalunya i l’ambient que hi ha és molt agradable.

Canviaríeu alguna cosa de l’SPUNI?

Salomé: La veritat és que no. Està tot muntat amb moltes ganes i esforç i això es veu quan hi participes. Hi ha molts voluntaris que han participat en edicions anteriors que ajuden els estudiants en tots els dubtes que es puguin anar trobant, i també docents i treballadors del mateix Parlament que t’acompanyen durant tota la setmana.

Joan Jordi: En el meu cas, sí que en canviaria algunes coses, evidentment. S’ha de dir que l’organització va ser molt bona, però, com en tot, hi va haver alguna mancança. Com a crítica constructiva, crec que amb vista al futur s’hauria de tenir en compte que hi hagi una mica de flexibilitat en els pactes que hi poden haver. La gràcia d’una simulació és intentar buscar punts en comú entre diferents partits que moltes vegades són lluny l’un de l’altre.

El recomanaríeu a altres estudiants?

Joan Jordi: Sí, a qualsevol persona interessada en la política li agradaria l’experiència.

Salomé: I tant, és una experiència única i molt realista del treball parlamentari que s’ofereix a molt pocs llocs; per tant, penso que són oportunitats que s’han d’aprofitar. A més, com que hi ha tants rols, hi cap gent de diferents branques d’estudi. Jo mateixa estic pensant a repetir l’any que ve com a lletrada i així poder veure dos camps diferents. A més, és un curs completament gratuït i a les persones que venen de fora l’àrea metropolitana de Barcelona els ofereixen residència durant tota la setmana. Per tant, et donen moltes facilitats per tal que puguis aprofitar aquesta oportunitat.

Joan Jordi Abentín: «L’aprenentatge que he perfeccionat més és el d’escoltar i arribar a acords»